jueves, 21 de junio de 2018

La vida es com una pastisseria....



La vida es com una pastisseria. Des de fora tot sembla tan maco…
Però es quant entres, o quant neixes, que comences a veure els inconvenients.  Primer et toca fer cua fins que et fas prou gran per poder comprar. Els companys de cua no els tries sinó que et toquen al atzar. Has d’aprendre a ser pacient amb la senyora que tens dos per endavant i que no para de parlar per parlar.  Però el senyor que la segueix deixa’l anar.  No para de fastiguejar-te amb el seu diari i cada vegada que es gira per mirar a la porta et fica una fotuda pagina al ull. Però tot això no es res comparat amb els quatre que venen al darrere. No em parlem d’ells que em poso encara mes dels nervis. Amb el temps et vas fent a la idea de que  vas entrar a la pastisseria per que no hi havia mes remei. En realitat no hi havia elecció possible encara que algun babau de la cua intenti convèncer al personal del contrari.  Clar que això tan sols t’adones quan ja portes temps fent cua i ja no pots fer-te enrera.  La veritat es que de la pastisseria, com de la vida, sortim per caducitat, quan el teu fotut numero es cantat per la Maria, la dependenta que porta tanga i que de tant en tant et mira només per saber si es atractiva, o per accident si els de la Creu Roja et venen a buscar amb llitera per que t’has desmaiat de la calor que feia...  Però a la pastisseria també hi ha coses agradables com l’emoció de mirar-li els pits a la dependenta quan s’ajup a despatxar o les olors que anuncien el que desprès arribarà a la boca.  També es maca la estètica que domina tota la pastisseria, sobre tot els escaparates o les vitrines de dintre amb les seves falses bomboneres tan acuradament dispostes.  La pastisseria i la vida es el millor exemple del regne de les aparences, un mon pregnat de promeses que no sempre es fan realitat.  Al pas dels anys vas descobrint que el futur, que de petit o jove imaginaves es com un pastis, en realitat no saps res d’ell fins que l’has tastat i llavors ja es massa tard per dir que no t’agrada i decidir-te per un altre.  La dependenta del tanga no admet devolucions de pastissos començats.