¿És inútil?
La pregunta és: ¿és inútil que intenti aproximar posicions per veure si entens quin és el problema? Això és el que he fet venint a parlar amb tu… Si. És inútil. Aquesta és la meva resposta. I estic molt segur del que dic. Porto anys veient que qualsevol intent de fer que ho vegis és completament inútil.
¿I això vol dir que no tinc que seguir intentant-ho? No. La resposta és que no, perquè el meu intent no és per obtenir un resultat en tu. És per obtenir un resultat en mi mateix. Per se fidel a la meva ètica del compromís i de la lleialtat, independentment del resultat. No és un moviment possibilista. O sigui no en mou el fet de esforçar-me per obtenir un canvi, sinó lʼesforç per ser coherent amb el que penso que tinc que fer independentment del resultat final.
Sovint tenim parers diferents…. ¿si? ¿creus que és això? ¿Discussions per punts de vista que no coincideixen? No crec… ¿Discussions per opinar diferent en qüestions de la família, la societat o de la vida en general? No… ¿Discussions per tenir “gustos” diferents en qüestions estètiques? No…
¿Doncs per que son?
Jo crec, després de reflexions varies, que les discussions tenen tres orígens concrets.
Un és el tema del predomini. O sigui qui té el poder. Tenir el poder no significa manar. Significa que algú ostenta el lideratge en algun tema i lʼaltre lʼha de reconéixer que és així. El que no sempre és fàcil sobre tot si tens el convenciment de que tu sempre tens raó…
Un altre tema és les discrepàncies en lʼus del temps. Per mi és el segon “leit motiv” dels nostres desencontres. Aquest tema influeix no sols en el fet de fer o no segons quines coses plegats, sinó que tenyeix de malestar les esperes i els retards, les ocasions de no poder compartir moments ordinaris del dia a dia, sigui en forma de mantenir-se proper quan ets a casa, sigui preparant un sopar o recollint la cuina, sigui mirant la tele o sigui estendre la roba, sigui planificant el que farem demà o la setmana vinent… quan el temps de comunicació ordinària queda molt reduït es queden fora del comentari moltes coses i potser no es comenten per que no hi ha marc o moment adequat… tot això genera malestar i manca de comunicació.
I un altre tema son les manies… si. Les manies es poden tenir, de fet es tenen i en menor o major grau tothom les té, però a voltes el grau és el que importa. ¿Quan el grau de una mania importa? Quan crea un problema de convivència. Jo puc tenir mania en tancar la porta dos cops… o puc tenir mania en posar-hi etiquetes als meus prestatges…això no son manies que malmetin la convivència… dʼaltres si. Però el pitjor de les manies és no reconéixer que les tens. Perquè si reconeixes que tens manies llavors hi ha la possibilitat de disminuir lʼimpacte que tenen a la convivència, en cas contrario no.
Però avui la cosa ha començat per intentar explicar-te el meu punt de vista sobre el canvi climàtic. Com que primer tʼhe fet posar en clar el que penses sobre el tema… a continuació de donar la teva visió i abans de que jo digues res t`has exclamat dient que segur que jo tenia unes teories conspiratives, etc…. i encara no havia dit res.
No tinc teories conspiratives, només explico que lʼevolució planetària ens porta cap a una degradació progressiva del medi ambient, de la biodiversitat i de la destrucció del medi natural… o sigui corroboro que el que diuen els científics és cert o crec que és així… però no veig les solucions en la mateixa perspectiva. Com especie no podem retrocedir en el nostre recorregut. El que podem fer és utilitzar els recursos de la nostra intel·ligència per adaptar-nos al medi que seguirà degradant-se malgrat els nostres esforços… o malgrat els impediments que una part de la humanitat vol posar en marxa. I aquí és on rau el missatge que volia donar: malfiem de les iniciatives que amb el parany de invertir recursos en modificar els nostres hàbits el que fan és omplir-se les butxaques de bitllets… apostem per invertir en recursos que el que facin és adaptar o modificar el medi en el que vivim… per que intentar anar contra la evolució natural, que encara que no ens agradi, degrada el sistema planetari és un mal negoci… fer això només retardarà la resposta científica e industrial que els humans necessiten per fer habitable un medi natural que cada vegada està mes allunyat del que va ser en el seu origen…. el que cal és adonar-se de que necessitem un medi artificial adequat per sobreviure… un medi artificial que en el futur substitueixi al medi natural del que procedim. No podem mirar enrere, no podem disminuir el nostre impacte, no podem retrocedir, no podem deixar de
modificar el medi per que deixaríem de ser el que som. El ser humà té tres vessants: una és la que el du a sortir del medi natural i modificar les condicions en les que viu…. per això depreda i mata tot el que li és útil, per això es vesteix, per això es refugia en habitatges, per això climatitza les seves instal·lacions modificant el microclima en el que viu… lʼaltre és la seva vocació de ser social, per això modifica el seu entorn de relació humana, per això reflexiona sobre la solidaritat i lʼajut mutu… per això sʼorganitza com a esser social i la tercera és la vessant transcendent, per això creu que després dʼaquesta existència i ha un altre etapa… i això el fa creure en Deus i en creences que justifiquin les seves penalitats i sacrificis… això el fa trascendent.
Sense entrar en el complexe raonament de que és útil o veritat… el que em queda és el comentari de que si alguna cosa podem fer és lluitar, en realitat seguir lluitant, per perfeccionar la manera de modificar el mitjà ambient en el nostre benefici… i això, per ara, és anar en contra dels interessos curts de mira del sistema econòmic… però tot arribarà
