Estimar es un verb que describeix un comportament.
Tambe pot ser usat com un sustantiu que describeix un sentiment.
Molt sovint fem servir aquesta paraula de forma equivoca, potser per que la paraula estimar te moltes acepcions: es pot estimar a una persona, a un germa, a un gos, a un amic/ga, a un paisatje, a un objecte, a una causa, a un fill, a un pare, i tambe es pot estimar als sers humans en general...
Quan estimem a la nostra parella no estem parlant de un amor diferent del que apliquem a les altres acepcions, simplemente afegim altres components emocionals i sexuals.
Pero la base del estimar es la mateixa, es un comportament.
Segons aixo, si estimar es principalment un comportament podem dir que el que defineix la nostra capacitat de estimar son les nostres accions, no les nostres paraules, les quals nomes explican quines son les nostres intencions. Per aixo diem que “obres son amores y no las buenas razones”.
Només quan les nostres accions son consecuents amb les nostres paraules podem dir que estimem. Pero fer accions o crear aquestes accions, o sigui fer realitat les intencions precisa del us de la voluntat. Es un execici en el que la constancia es imprescindible per no oblidar que estem devant d’un esforç per aconseguir un resultat en forma d’acció.
Els components (o accions) esencials del comportament que ens du a estimar (sigui al que sigui) son els seguents:
- Paciencia, es mostrar domini d’un mateix
- Afabilitat, es prestar atenció als altres, escoltar, valorar apreciativament i animar
- Humilitat, es mostrarse autentic, sense pretensions, sense disfreses, sense arrogancies ni mirades superiors, sense jactancies
- Respecte, es tractar als altres com si fossin importants: per que ho son…
- Generositat, es satisfer les necessitats dels altres, sacrificant o prioritzant-les sobre les propies...
- Indulgencia, es no guardar rencunia al que ens ha perjudicat, es la consecuencia de no jutjar-lo, per que no sabem les seves circunstancies, les seves limitacions...
- Honradesa, es ser lliure de enganys, no fer creure als altres el que realment no es, no maquillar les coses per que semblin el que no son.
- Compromis, es atenir-se amb fermesa a las propies eleccions
Tots aquest components del comportament d’estimar no son innats, tots i cada un d’ells requereixen un constant entrenament per obtenir un resultat permanent, de forma que amb el temps podrem dir que som pacients, afables, humils, respectuosos, generosos, indulgents, honrats i compromesos...
qualitats necessaries per estimar.
