viernes, 27 de octubre de 2017

Haikus del Carpe Diem...



Neven els ulls
llàgrimes de joia
tot es blanc

Perquè t’acostes
si sempre ets present
seré cec?

El teu nom té só
blanc de neu verge
però es negre

No puc pensar
nomes sentir-te lluny
si em cerques

El nom es Mort
es el mateix sempre
res no canvia

Seguiré lluny
sempre fugiré de tu
mentre visqui

Ni que rondis
cada dia soc mes viu
sense respir

No em fa por
el que portes amagat
en el teu futur

Viuré absent
del que m’ensenyes
sense veure-ho

Per que soc
el que no vols que sigui
un dèbil mortal

Que no et tem
però no et pot oblidar
nomes en somnis

Fins al final
dels dies més feliços
que son meus

Carpe diem si,
que no pots treure'm
per que no saps