... fa 10 anys
La nit es mes clara avui desprès de sentir-te
i la calor estiuenca es vol disfressar dintre del
teu somriure per fer-me oblidar la suada…
Hem sopat plegats i la taula no ens separava,
-ni era tampoc el temps que mandrós i subtil
s’enfilava pels dits cercant el rellotge al canell-,
el que em separa de tu son paraules només,
per que la resta son nexes que mantenen
erectes las puntes de totes les emocions
que fabriquem en estimar-nos dia a dia…
Les paraules? -em mires des de dintre meu-
dubtant del que estàs llegint desprès tu sola.
Si, les paraules però no totes, et diré rient…
Per què son les paraules, a vegades dels altres
però sovint les nostres les que fan la distancia
petita o gran, immensa per moments o efímera...
Les petites paraules tenen força mes enllà
del moment en que surten de nosaltres
i es fan presents molt mes tard, quan ja fa molt
que les vàrem oblidar, però elles no obliden mai,
així es la seva feina entre mig dels sentiments,
treballant incansables per fer de la comprensió
dels nostres actes una mena de peregrí interior
que en permanència cerca trobar nous sentits
al que diem, al que hem dit, al que prometem
amb les nostres intencions dites a mitges
amb la boca dels ulls i amb els ulls de la boca...
en mirar-te tendrament dient-te que t’estimo.
Però a voltes, ara, seran unes paraules pròpies
que dites en altres moments de la meva vida
treballant per saltar per sobre dels sentiments
per fer-me present la distancia que encara tinc
que salvar si vull tenir-te a prop cada minut,
cada instant del temps vital que ens fa amics
i ens permet ser amants intensament units,
sense fissures al cor ni escletxes a la pell,
...i quan recordo com et miro i com em mires
s’obre per dintre meu un territori de plenitud
que voldria explorar sense deixar-te de mirar
al fons dels ulls... la teva ma entre les meves,
caminant pas a pas vers un futur de promeses
que ens espera, amagat, lluny i proper a l’hora,
un mes enllà encuriosit que ens mira sense
dir res esperant que les paraules mai separin
la confluència inevitable de les nostres vides...
Formentor, Sargantanna, agost 2007
