Abraça’m fort i no pensem en altre cosa mentre el sentiment ocupa el seu lloc...
No deixem que el que es quotidià envaeixi ni per un instant el sentir de sempre, al que no voldria fer-me costum.
Mentre et penso –que seràs camí de la feina i repartint a les nenes pels coles–, vaig recollint els plats que fa un moment hem deixat desprès d’esmorzar plegats... i veig ja neta la tassa del teu colacao i no puc deixar de pensar en els llavis que fa poquet golafrement el xarrupaven...
Abans de marxar jo, faré una darrera mirada a la casaxuli i als secrets del nostre llit màgic tot recordant els grans moments amagats a la memòria encara fresca, moments vius, preparats per fer-nos sentir amatents diàriament... i voldria que cada dia que passa per sobre nostre fos com aquells dies en que encara ens teníem que dir per primera vegada: T’estimo.
abril 2006
