Estic fart de veure com molts dels comentaristes de la actualitat donen voltes a la nodria. Si, ja sé que per d’altres es la roda del hàmster, però a mi m’agrada el burro, si, el nostre burro català. I, encara que sigui perdre el temps, vull dir la meva.
La màxima del senador romà que va dir: canviem les circumstancies sinó volem canviar nosaltres a causa de les circumstancies, no té validesa quan l’apliquem a la societat plural. Hem de veure d’entendre –amb la mirada ètica–, que el seu àmbit d'aplicació és estrictament personal. Això sovint és obviat, quan no manipulat, per aquells que volen conduir-nos cap un model que els és propi i en el que creuen s’hauria d’inscriure el bé comú. El bé comú es limitat, no es pot estendre més enllà dels drets bàsics. No és pot perseguir la uniformitat d'opinió, la modulació de lo social segons una idea preconcebuda com la millor possible, excloent les visions personals o minoritàries que potser tenen altres visions.
De que serveix omplir-se la boca de conceptes com la democràcia per defensar paradigmes concrets quan sabem que l’home individual no és ni lliure ni solidari ni igual. De res, o millor dit, nomes serveix per donar vida als cuiners que viuen de fer bullir la olla de la cerimònia de la confusió, per distreure al personal mentre els amos de la cuina s’omplen les butxaques de beneficis.
Doneu-me una palanca i moure el mon.
En aquest moment històric, d'això fa dies... algun cuiner va decidir que havia trobat una bona palanca. I els amos de la cuina la varen comprar i la van ben vestir. Tot esta carregat de emotives consignes, reflexions assessorades, càlculs i més càlculs, raons històriques de pes i raons justificades amb arguments irrebatibles. Tot molt cuidat, si, i molta evidencia emocional, també. Però no tots ens deixem enlluernar per flames patriòtiques ni sentiments enaltits per les arrels històriques de les que procedim.
Algú ha de dir que estan fent el que el senador romà va suggerir. I és que no hi ha res de nou sota el cel. Està tot inventat en això de cuinar, amb perdó del Ferran Adrià.
Efectivament. ¿Per que no ens preguntem si no és que algú va veure que és millor modificar les circumstancies tan com es pugui per tal de no acabar canviant nosaltres arrossegats per unes circumstancies que no podem canviar? Es fàcil. Imaginem el que seria del fet social si la crisis colpís una i altre vegada sense remei… ens obligaria a molts a canviar, i això perjudicaria els interessos del amos de la cuina. I els amos ho van veure clar, i abans que tothom. Van vestir la palanca i es van dotar d’una forma de canviar les circumstancies socials que els hi permet travessar la crisis sense que la majoria dels individus canviïn gaire. Quan falta el pa doneu-li més circ. Panem et circus. També molt romà.
